Eisssss!!! I segueixo amb les cròniques!!! ;D No us podreu queixar que ara sí que vaig a un ritmazo que'pa'que! ;D
Total!!! Que toca fer una nova doble crònica, ja que el dissabte vaig fer dos visionats seguits a l'Auditori! ;)
I comencem per una peli que a priori quan vaig fer la meva selecció pel Festival la vaig triar per la bona pinta que tenia la sinopsis i l'historial del director: Eduardo Chapero-Jackson (síiii és el cognom...) XDDD I que uns dies després em vaig començar a quedar una mica dubtós de a veure si l'havia cagat amb l'elecció a partir d'un comentari del Dragon Negro (de Más allá de Orion, blog especialitzat en el cine del Festival i del que ja us he parlat altres vegades...) on em deia que li feia "por" el que en podia sortir d'aquesta peli...
Total! Que quan un blogger tan especialitzat com ell i que veu tantíssimes pelis et diu això... et quedes rollo "vaya pringada" que acabo de fer... XDDD Total! Que em vaig posar a investigar més a fons sobre la peli que ja s'havia estrenat a San Sebastian i el cert es que ha rebut molta canya pel que fa als crítics de l'anterior festival i d'alguns blocs que vaig trobar... En resum! Que la premissa de la peli era "Sí és horrible" es marxa de l'Auditori... ;P
Pos amb aquest feedback he de dir que la peli em va agradar i que està realment bé!!! Sí sí!!! Ja sé que lo fàcil era deixar-la verda però heu de recordar que jo mai segueixo la corrent... XDDD
No, a veure, principalment crec que el que pot passar es que els punts de partida d'uns i altres eren diferents... Molta gent l'ha criticada de pretensiosa... i personalment no crec que un tio amb aquest historial de curts no pretengui fer la millor peli que pot, pel que que tingués "Bona pinta" a priori era probablement inevitable i potser esperant molt és quan una cinta en general "atrevida" et pot semblar horrible miris per on la miris...
En fi! La cosa està en que la Sara una noia adolescent (Alba García) està en aquell punt en que es troba perduda i no li troba sentit a res del que fa... l'institut i el passotisme imperant a la classe la deixen fora de lloc, no sap com avançar amb un inici d'història d'amor i a casa la sensació d'al•lienació per estar en contra de la feina del seu pare i la incomprensió de la seva mare encara la deixen més arraconada amb una única esperança... uns grafitis que va trobant pels carrers amb missatges que per moments semblen connectar-se i que li estiguin intentant desvetllar alguna cosa... La Sara amb aquesta recerca i ja passant completament de l'institut i de casa seva aconseguirà trobar l'amagatall del "grafittero": Líriko, i en el moment que li sembla que aconsegueix algo (recordem el punt molt remarcat sobre l'adolescència, la carència d'objectius,...) li peten l'amagatall els de la constructora del seu pare...
De manera que decideix tirar-se per la finestra... i en aquest moment (quan ja està enclastada a terra) representa que entra en un submón on se li apareix el Líriko (que vindrien a ser uns elements del seu subconscient) i la porten per una zona rollo clavegueres gegants, que per moments recorden a l'entrada a Moria, on la Sara haurà de superar 3 proves per poder retornar just al moment en que estava a punt de saltar i dubtava sobre la seva vida, inseguretats i que fer...
Aquí és quan la peli ja comença a arriscar més i tenim els detalls que us comentava que depèn de la òptica t'ho pots prendre com un canvi atrevit o com un desastre... A mi em van agradar perquè trobo que connecta amb la realitat que tracta i és la dels adolescents d'avui dia (que no som cap de nosaltres i dels que ho critiquen) i trobem que el Líriko i la seva tropa parlen recitant en vers, amb estil hiphopero (amb música de fons sempre de hiphop) i a més a més es barreja la prosa del Quijote (que és el llibre que treballaven a l'institut) en els missatges que li donen a la Sara. Com a punt final també tenim una part de la cinta en que els personatges apareixen en format còmic arribant a l'apogeo de la prosa+hiphop+còmic...
Però com us dic no es fa pesat ni descompensat sinó ben ubicat i amb la mesura prou ajustada... Finalment la resolució de les proves i la vida de la Sara (no us vull cascar la trama de la cinta perquè crec que l'heu de veure) acabaran donant un pas endavant en el que és el creixement personal en aquesta etapa i un detall que vaig trobar molt encertat és que el final no reubica a la prota dins de l'estructura social novament com si ja l'acceptés o s'hi sentis integrada sinó que el seu pas endavant implica voler arribar a trobar el seu camí que no té perquè ser el previst a priori sinó el que ella senti com seu.
I bueeee que amb tot el que he escrit aquesta entrada ja s'ha allargat massa, pel que en la propera entrada faig la crònica de la segona peli del dia 4: ANOTHER EARTH!
I per cert... aquesta és la entrada 100 del blog!!!!!!! UEEEEEEEEE!!! ;D
Total!!! Que toca fer una nova doble crònica, ja que el dissabte vaig fer dos visionats seguits a l'Auditori! ;)
I comencem per una peli que a priori quan vaig fer la meva selecció pel Festival la vaig triar per la bona pinta que tenia la sinopsis i l'historial del director: Eduardo Chapero-Jackson (síiii és el cognom...) XDDD I que uns dies després em vaig començar a quedar una mica dubtós de a veure si l'havia cagat amb l'elecció a partir d'un comentari del Dragon Negro (de Más allá de Orion, blog especialitzat en el cine del Festival i del que ja us he parlat altres vegades...) on em deia que li feia "por" el que en podia sortir d'aquesta peli...Total! Que quan un blogger tan especialitzat com ell i que veu tantíssimes pelis et diu això... et quedes rollo "vaya pringada" que acabo de fer... XDDD Total! Que em vaig posar a investigar més a fons sobre la peli que ja s'havia estrenat a San Sebastian i el cert es que ha rebut molta canya pel que fa als crítics de l'anterior festival i d'alguns blocs que vaig trobar... En resum! Que la premissa de la peli era "Sí és horrible" es marxa de l'Auditori... ;P
Pos amb aquest feedback he de dir que la peli em va agradar i que està realment bé!!! Sí sí!!! Ja sé que lo fàcil era deixar-la verda però heu de recordar que jo mai segueixo la corrent... XDDD
No, a veure, principalment crec que el que pot passar es que els punts de partida d'uns i altres eren diferents... Molta gent l'ha criticada de pretensiosa... i personalment no crec que un tio amb aquest historial de curts no pretengui fer la millor peli que pot, pel que que tingués "Bona pinta" a priori era probablement inevitable i potser esperant molt és quan una cinta en general "atrevida" et pot semblar horrible miris per on la miris...
En fi! La cosa està en que la Sara una noia adolescent (Alba García) està en aquell punt en que es troba perduda i no li troba sentit a res del que fa... l'institut i el passotisme imperant a la classe la deixen fora de lloc, no sap com avançar amb un inici d'història d'amor i a casa la sensació d'al•lienació per estar en contra de la feina del seu pare i la incomprensió de la seva mare encara la deixen més arraconada amb una única esperança... uns grafitis que va trobant pels carrers amb missatges que per moments semblen connectar-se i que li estiguin intentant desvetllar alguna cosa... La Sara amb aquesta recerca i ja passant completament de l'institut i de casa seva aconseguirà trobar l'amagatall del "grafittero": Líriko, i en el moment que li sembla que aconsegueix algo (recordem el punt molt remarcat sobre l'adolescència, la carència d'objectius,...) li peten l'amagatall els de la constructora del seu pare...De manera que decideix tirar-se per la finestra... i en aquest moment (quan ja està enclastada a terra) representa que entra en un submón on se li apareix el Líriko (que vindrien a ser uns elements del seu subconscient) i la porten per una zona rollo clavegueres gegants, que per moments recorden a l'entrada a Moria, on la Sara haurà de superar 3 proves per poder retornar just al moment en que estava a punt de saltar i dubtava sobre la seva vida, inseguretats i que fer...
Aquí és quan la peli ja comença a arriscar més i tenim els detalls que us comentava que depèn de la òptica t'ho pots prendre com un canvi atrevit o com un desastre... A mi em van agradar perquè trobo que connecta amb la realitat que tracta i és la dels adolescents d'avui dia (que no som cap de nosaltres i dels que ho critiquen) i trobem que el Líriko i la seva tropa parlen recitant en vers, amb estil hiphopero (amb música de fons sempre de hiphop) i a més a més es barreja la prosa del Quijote (que és el llibre que treballaven a l'institut) en els missatges que li donen a la Sara. Com a punt final també tenim una part de la cinta en que els personatges apareixen en format còmic arribant a l'apogeo de la prosa+hiphop+còmic...
Però com us dic no es fa pesat ni descompensat sinó ben ubicat i amb la mesura prou ajustada... Finalment la resolució de les proves i la vida de la Sara (no us vull cascar la trama de la cinta perquè crec que l'heu de veure) acabaran donant un pas endavant en el que és el creixement personal en aquesta etapa i un detall que vaig trobar molt encertat és que el final no reubica a la prota dins de l'estructura social novament com si ja l'acceptés o s'hi sentis integrada sinó que el seu pas endavant implica voler arribar a trobar el seu camí que no té perquè ser el previst a priori sinó el que ella senti com seu.I bueeee que amb tot el que he escrit aquesta entrada ja s'ha allargat massa, pel que en la propera entrada faig la crònica de la segona peli del dia 4: ANOTHER EARTH!
I per cert... aquesta és la entrada 100 del blog!!!!!!! UEEEEEEEEE!!! ;D
No comments:
Post a Comment