Wednesday, October 28, 2009

42è Festival de Cinema de Sitges - Resum Final

Bé, ara que ja heu pogut llegir les cròniques de les 17 pelis del Festival d'aquest any només queda treure algunes conclusions sobre el mateix i fer el moment "molón" de LA PUNTUACIÓ! Que ja sé que és el que esteu esperant! ;D


Sobre el Festival la veritat es que la meva valoració és molt positiva. No s'han vist els registres polèmics de l'any passat al públic, per si de cas portàvem una càmera per gravar la peli... I tot i que hi havia algun endarreriment no ha estat cap cosa exagerada...

La no utilització de la Sala Tramuntana sí que és cert que s'ha notat ja que tens un espai menys però pel contrari ha provocat que les 3 sales de projecció realment bones: Auditori, Retiro i Prado anessin a tope TOTS els dies TOTES les hores i jo ho trobo preferible a haver de veure una peli a la Tramuntana ja que és un saló de reunions amb un projector (per si no hi heu anat mai és realment així) i per tant la qualitat del visionat ja perd molt comparat amb les altres sales...

Un gran encert ha estat mantenir l'invent de l'any passat de les entrades amb seient reservat (un luju en el meu cas) ja que tot i que costi 2 euros més, et permet arribar just quan comença la peli i entrar l'últim que tens el teu seient allà esperant... i això quan vius a Sitges és genial! ;D A més a més aquest any s'ha canviat la ubicació de les mateixes per un lloc encara millor (6 darreres files del costat dret de platea) pel que he vist les pelis millor impossible. Per si no ho heu utilitzat mai únicament existeix aquesta opció pels visionats a l'Auditori.


La ZOMBIEWALK com ja heu llegit va ser un èxit ABSOLUT. I únicament em va faltar que la marató fos més específica tot i que si anaves abans a ZOMBIELAND ja la tenies feta! ;D

Com a últim detall i en realitat el més important, la selecció de les pelis segueix retornant al que és aquest Festival: Fantàstic i de Terror. I la qualitat de les mateixes cada cop és millor, em tingut premiers, primícies, pre-estrenes i títols gairebé impossibles de veure en una pantalla aquí... Pel que s'ha de reconèixer i agrair que l'Àngel Sala estigui retornant al Festival a un lloc molt destacable a nivell mundial.

De la mateixa manera el fet de centrar un tema principal sobre un gran clàssic del gènere també val molt la pena per poder veure pelis que mai havia tingut la oportunitat en gran pantalla! ;)

Com a punt negatiu destacaria la sessió "Sorpresa" de l'Auditori en la que es va estrenar Mil•lenium 2, una peli que està totalment fora de la línia del Festival i que des del meu punt de vista provoca que es pugui distorsionar la línia especialitzada que està tornant a agafar...



En resum un EXCEL•LENT Festival que ens deixa amb ganes de més i que es confirmi la possibilitat que l'any que ve el Festival estigui dedica't a REGRESO AL FUTURO! Ja em veig a la marató! Ueeee! ;D

I finalment les puntuacions! ;) Recordeu que l'ordre és cronològic al visionat que en vaig fer! ;D

- Goemon: 6.5
- Yatterman: 7 (Molt friki)
- Malice in Wonderland: 5
- The Children: 8.5 (Genial genial!)
- Nightmares in Red, White and Blue: 7 (documental interessant).
- A Nightmare on Elm Street: 8.5 (mereix l'etiqueta de GRAN clàssic que té).
- The Collector: 2.5 (i ja és molt...)
- Mr. NOBODY: 10!!! Merescudíssim! Com ja he comentat: OBRA MESTRA ABSOLUTA!!! Imprescindible de veure! ;)
- Splice: 6
- Moon: 8.5
- Dorian Gray: 6.5 (depèn de si has llegit el llibre o no...)
- Carriers: 8
- La Horde: 8.5
- Zombieland: 9 (boníssima per riure molt!)
- Lesbian Vampire Killers: 7
- Doghouse: 6
- Symbol: 8.5

I bé, acabada la temàtica del Festival toca anar a per nous temes i com ja us vaig anunciar toca parlar dels Viatges. La primera entrada? Doncs acabar amb la 3ª i última part de Formentera! ;D

Monday, October 26, 2009

42è Festival de Cinema de Sitges - Dia 10: SYMBOL (SIMBORU)

I bé! Tot i que sembli mentida arribem al punt final de les pelis que he anat a veure aquest any al Festival! La veritat es que ara m'entra un punt de melancolia per lo bé que m'ho he passat i per les grans pelis que he vist... però bé d'això ja en parlaré en la següent entrada de resum de l'edició.

Ara ens toca parlar d'una de les pelis esperades del Festival, de la que segur que no heu sentit res pel que podríeu pensar que lo de "esperada" és una mica exagera't... I així és excepte pels que vam veure fa dos anys la grandíssima i genial: DAINNIPONJIN.


Com que encara no havia començat amb el blog no tinc crònica sobre aquesta gran pel•lícula pel que aprofito i us en parlo aquí. BIG MAN JAPAN (la traducció del títol japonès) va ser l'aposta friki que va fer la Chemeru pel Festival del 2007 i va encertar TOTALMENT.

La peli és totalment sorprenent, amb una base de fals documental, ens mostra el dia a dia de la vida d'un personatge japonès que ha passat de la glòria i el reconeixement de la gent de la seva ciutat a ésser gairebé un personatge molest i del que la gent ja no s'interessa (li passen per exemple el programa de TV que emetia la seves aventures del prime-time (22:00h) al late-night més dur (02:00h). Fins aquí podríem pensar que la història tampoc sembla gaire espatarrant...

Però el que no sabeu és quina és la tasca que tota la saga familiar del protagonista ha estat realitzant els darrers temps... I aquest és el punt que la converteix en una peli que MAI podràs oblidar per la genialitat amb la que porta un tema que el primer moment que te'l posa davant dels morros et quedes blanc de la quantitat de pensaments que et venen al cap... A partir d'aquí el director (el ara ja GRAN: Hitoshi Matsumoto) utilitza tota la potència dels efectes especials, imaginació,... per donar-li una veracitat impactant a la cinta.

Com veieu, i ja podeu imaginar, peli IMPRESCINDIBLE de veure. Ara bé, de la mateixa manera és molt difícil de trobar ja que no va arribar de cap manera a cap cinema d'aquí... pel que únicament la podreu trobar baixant-la amb l'ajuda del p2p (pel que us recomano utilitzar els meus tutorials per utilitzar l'emule o el torrent) i probablement únicament pugueu veure-la amb versió original subtitulada en Inglés (buscant per BIG MAN JAPAN), però així practiqueu idiomes! ;D


En fi, després de tot aquesta entrada ja podeu imaginar que la nova peli de l'Hitoshi Matsumoto: SYMBOL (SIMBORU en japonès) era d'obligat visionat... i així va ser (vam repetir els 2 mateixos de DAINNIPONJIN).

Aquesta vegada l'aposta encara era més arriscada! Perquè ja no es que la sinopsis fos poc explicita... es que no la podia descriure i només ens indicava que el Hitoshi a més era l'actor protagonista de la cinta i per si fos poc... més del 80% de la peli només surt ell tancat en una habitació...

Costa de creure que una peli pugui seguir aquest guió eh? Doncs us corroboro que és així realment. El popular còmic japonès ens demostra que es pot estar gairebé una hora en una habitació blanca i aconseguir que la gent de la sala no pari de riure... Novament no us puc explicar l'argument perquè el punt de contrast entre el que podem imaginar que pot fer i el que realment passa a la peli és genial...

Això sí, la peli fa salts amb una història paral•lela d'un lluitador de pressing-catch al Mèxic profund (imagineu les cares dels japonesos quan ho deurien veure...) XDDD que finalment quadrarà a la perfecció amb la història del Hitoshi i la seva habitació blanca...

Per intrigar-vos més una imatge de la habitació... ;D


Per cert, novament aquesta peli té tots els números de no arribar never ever a les nostres cartelleres pel que haureu de tirar novament del p2p... Però com us comento: val molt la pena! ;)

I ara sí! Final de les cròniques! ;D Ha costat una mica d'acabar però es que l'extensió de les mateixes ja ho feia difícil... Almenys teniu 17 pelis ben detallades per poder fer una bona selecció! Ara anem a pel post de final de Festival! ;D

Friday, October 23, 2009

42è Festival de Cinema de Sitges - Dia 9: LA HORDE, ZOMBIELAND, LESBIAN VAMPIRE KILLERS i DOGHOUSE. I a més a més la ZOMBIEWALK!!! (Part 2)

Preparats per la 2na part??? ;D

Doncs bé la cosa es que després de veure ZOMBIELAND, empalmàvem directament amb la marató (també a l'Auditori), en la que primer ens van passar 4 curts (els 3 primers horripilants i realment llargs per ser curts... vamos que estàvem agonitzant tota la sala... i el 4rt era molt friki-cutre però després del que veníem de veure va ser un lujazo...) XD


Posteriorment ja entravem en matèria!!! LESBIAN VAMPIRE KILLERS. Reconeixem-ho: millor no podia pintar la cosa amb un títol així, i més amb l'ajuda de la speaker-presentadora (sí, la de TV3 que sempre va a eventos culturals al TN) que va anunciar la nit com a erotico-zombie! ;D

Doncs bé, la història tractava d'un noi al que deixa la novia per enèsima vegada i el seu bon amic li organitza un cap de setmana a la muntanya per anar els dos sols a fer hiking. La sorpresa es que quan arriben en un poblet es troben que 4 buenorras volen passar la nit al mateix refugi que ells... Evidentment la testosterona fa els seus efectes i els dos tios estan emocionadíssims... Però quan el tema eròtic es posa interessant apareixen les vampiresses que es comencen a polir a les noies i convertir-les en noves vampires-lesbianes...

A partir d'aquí la cinta entra en un bucle de córrer amunt i avall del refugi-bosc-cementiri per intentar evitar que la "reina" de les vampiresses es pugui reencarnar amb la única de les noies que és verge i que justament s'ha enamorat del noi que l'havia deixat la novia... Entre tot això doncs anem veient semi-escenes de les vampiresses morrejant-se i tal per donar el punt de morbo que mig auditori esperava... XDDD

Ja podeu imaginar doncs cap a on va la cosa si tenim noi-noia enamorats i una dolenta que quan surti el sol acabarà amb el món... Aventurilla total vamos! ;D

Resumint el cert es que la peli es deixa veure, és divertida, sobretot en la primera meitat, posteriorment el bucle que us comentava la fa una mica més lenta i amb menys sorpresa tot i que el conjunt d'absurds sempre aconsegueix que riguis fàcilment! ;D

Perquè veieu la motivació del personal per veure la peli aquí podeu veure els actors/actrius de LESBIAN VAMPIRE KILLERS... ;D


I anem per la 2ª peli de la marató i 3ª del dia amb zombies! DOGHOUSE!!!


La trama després de portar 4 pelis es podria dir que ens seguia l'estructura de les altres 3 ja que: Tenim un amic que s'acaba de divorciar i els amics el volen animar portant-lo d'excursió el cap de setmana (part Lesbian Vampire Killers). Un dels amics ha decidit anar a un poble perdut al mig de la muntanya en el que pretén trobar moltes dones (buenorras claru) perquè l'amic s'animi...

Quan finalment arriben es troben en que el petit poble si que hi té dones... però aquestes són totes zombies... (zombies del nivell 1: Clàssic. O sigui, caminen a poc a poc i es fàcil escapar-se). A partir d'aquí doncs ja podeu imaginar com pot anar la batalla entre 8 tios apunt de la crisi dels 40 en un poble de dones zombies... XDDD

La peli en si no pretén ni aconsegueix cap tipus de tensió però pel contrari tampoc no explota amb gaire èxit tots els elements que té per poder fer que el públic es passi l'estona rient... Pel que podria ser, és massa sosa ja que cau en un bucle (per moments sembla infinit) de que X dels tios estan per exemple a la perruqueria escapant-se de la perruquera zombie, per al cap d'un moment tornar-hi i seguir escapant-se DE LA MATEIXA ZOMBIE!

En resum, distreta just just a la línia... i es que promet molt més el cartell inicial que la peli...

I bueee ara sí! El moment ja ha arribat! LA ZOMBIEWALK!!! ;D

Primer de tot si s'ha de dir una cosa de la ZombieWalk es que aquest any ha superat de lluny la de l'any passat! I es que hi havia una gentada BRUTAL! Tant participant com veient-la... Per experiència carnavalera no tenia res a envejar el Racó de la Calma a la gentada que hi ha al Cap de la Vila un diumenge de Carnaval...

I la cosa estava en que aquest any havíem parlat de participar-hi... el que no esperava es que es motivaria tant la tropa de zombies amb la que anava... XDDD Doncs bé el fet es que amb la genial idea d'anar de ZOMBIE-NERDS ja ens podeu imaginar com a components del BRAIN'S CLUB - ZOMBIE MEMBERS. Això sí, davant dels zombies gore total que hi havia (quina por que fotien) ;P Nosaltres estàvem en la categoria de simpàtics... XDDD

BRAIN CLUB MEMBERS

Mola eh??? XDDD Com a últim apunt comentar que se'ns va ocórrer arribar al Miramar fent el recorregut al revés (Església -> Racó de la Calma) moment en que ja estava tot petat i erem els ÚNICS zombies que corrien per allà davant de tota la gent mirant-nos i fent-nos fotos... Ara ja se el que sent una estrella... XD

Tuesday, October 20, 2009

42è Festival de Cinema de Sitges - Dia 9: LA HORDE, ZOMBIELAND, LESBIAN VAMPIRE KILLERS i DOGHOUSE. I a més a més la ZOMBIEWALK!!! (Part 1)

I per fi amb el número 1 (frase clàssica de l'APM?): EL DIA DELS ZOMBIES!!!

Sí, sí! Aquest dia va ser Maratonià totalment! Pel que anem per parts:



LA HORDE, el film que ja es preveia més canyero de tots els que veuria al Festival... i no m'equivocava. I es que el cinema Francès està agafant en els darrers anys una doble línia: qualitat i brutalitat a parts iguals, recordem que les darreres edicions han estat sempre franceses les projeccions més polèmiques i/o considerades més fortes (recordeu l'any passat la notícia de l'ambulància a fora de l'Auditori?) ;P

Doncs bé, LA HORDE és principalment una peli de zombies però en la que es reparteixen castanyes d'una forma brutal i magistral a la vegada. Ens trobem a França on 5 policies d'un cos (suposem) especial de la policia volen agafar-se la llei per la seva banda i fer justícia matant a tota una banda de narcos que han matat a un company seu fa pocs dies... Els policies localitzen l'edifici on estan amagats els narcos, en una barriada de les afores, però les coses no els hi sortiran gaire bé de manera que els agafaran "in fraganti" i quan estan apunt de matar-los a tots... apareixen ELS ZOMBIES!

Aquí faré un petit incís sobre el tema, pels que no aneu gaire al Festival, i així ja em servirà per la resta de pelis d'aquesta entrada. I es que hi ha diferents "tipus" de zombies...


- Els clàssics: Van a poc a poc, fotent soroll i arrossegant les cames, de manera que els protagonistes podran escapar-se fàcilment.
- Els ràpids: Aquests són els més xungos i es que són iguals que les persones normals, de manera que corren MOLT i són molt agressius. Els protagonistes tenen molta feina per poder-se escapar.
- Combo: Corren també però pel contrari no tenen gaire "aguante"... de manera que els protas podran escapar utilitzant el típic armament que sempre troben cap al final de la peli al magatzem de l'home de manteniment del cole...

Juas! Mai hauria pensat que escriuria una "classificació" de Zombies! ;D

Bé, doncs quan els zombies ataquen els narcos comença la canya de la peli, i es que tenim escenes genials de 5 tios fotent trets junts i l'altre ni s'immuta... ;D

A partir d'aquí els supervivents i veient que abaix al carrer tot s'ha convertit en un caos decideixen unir forces per sortir-se'n i comencen una batalla campal pels pisos contra cada zombie que es troben. I aquí tindrem les escenes que us comentava al principi: detalls de cops brutals, amb uns detalls esgarrifosos i a la vegada impressionantment ben filmats, amb un tempo perfecte! Vamos que jo diria que no havia vist mai cops tan ben sincronitzats i a la velocitat brutal que els donen...

Moments destacables la policia repartint a la cuina i acabant el zombie a sota de la nevera i l'escena del policia adalt del cotxe contra 200 zombies...

En fi que com veieu la peli és canyera però passa mooolt ràpid perquè és realment molt bona i està molt ben feta. Pel que totalment recomanable! ;)

Després d'això vam marxar cap a la ZOMBIEWALK, però us en parlaré al final del tema... ;D


Després de fer el ZOMBIE-NERD pel poble i flipar amb que els espectadors s'havien multiplicat per 5 d'un any a l'altre... Vam tornar a l'Auditori per veure ZOMBIELAND. Pel•lícula que va guanyar el premi del públic, i es que amb lo petat que estava l'Auditori i lo bé que va anar era impossible que no el guanyés...

Bé, aquí tenim els zombies del nivell "Combo", o sigui, corren però amb un tiro ja cauen... I això ja ens indica que hi haurà molt de moviment i molt de riure... I així va ser. La cosa es que tenim 4 no-zombies (novament) que van per EEUU intentant sobreviure... Dins del grup hi tenim un noi (el prota) que s'ha marcat una sèrie de "normes" per anar sobrevivint, aquest cop però són més caxondes rollo: "Si es mata a un zombie, SEMPRE l'haurem de rematar". I la peli en sap treure profit ja que cada cop que es compleix una norma ens apareix amb un format molt guapo a la part inferior de la pantalla, recordant que l'has aconseguida a l'estil de video-joc.

Amb aquesta norma per exemple ens trobem la situació de: Atropellar a un zombie... doncs fem marxa-enrera per reatropellar-lo... XD

Apart del noi tenim a dues germanes, de les que la "gran" és la típica buenorra de l'institut i de la que s'enamora (evidentment) el prota i per tant intentarà impressionar-la constantment...


El quart integrant del grup és el genial Woody Harrelson, que representa un típic garrulo americà al que únicament se li dona bé matar zombies... A partir d'aquí els 4 viatjaran per EEUU fins arribar a Los Angeles, on decidiran anar a viure a una de les millors mansions de Beverly Hills: la de l'actor BM.

Sí, ja sabeu qui eh? ;P Doncs sí, el Bill Murray!!! Que a més a més fa un cameo d'ell mateix a la peli en un moment genial i que de totes totes s'ha de convertir en moment mític del cinema. De debò que aquests 10 minuts ja per si sols és mereixen que aneu a veure-la... Per cert, el climax va arribar en el moment que ell i el Woody es posen els trajes i representen GHOSTBUSTERS! Semblava fet expressament ja que l'endemà al matí es projectava a l'Auditori! ;D

En fi, la peli venia amb el cartell d'exitàs als cines d'EEUU i realment s'ho mereix, va mantenir a l'Auditori rient tota l'estona i té moltíssim ritme. Apart de que no cau en una zona gaire "underground" del món Zombie pel que jo crec que arribarà a tots els cinemes i realment val la pena anar-la a veure per riure un bon rato! ;D

Bé, com que veia que el tema estava agafant unes dimensions considerables, he preferit dividir-lo, de manera que aquí teniu la crònica de les dues millors pelis del dia, i en la següent acabem amb les altres dues més la ZOMBIEWALK!!! ;D

Sunday, October 18, 2009

ANIVERSARI DEL BLOG: JA TENIM 1 ANY!!!


Sí, sí! Ja podeu imaginar-vos perquè en Guybrush posa aquesta cara... i es que tot i que sembli mentida ja fa 1 any que vaig inaugurar el blog!!!

I com que per algo sóc estadístic anem a revisar algunes de les dades del blog! ;D En aquest temps he pogut fer 43 entrades (18 d'Informàtiques i 15 del Festival, tot i que encara me'n falten dos...) ;D El blog ha tingut 2380 visites de 594 visitants diferents que han mirat un total de 3871 pàgines!!! ;) Molaaaa! ;P

En fi, com veieu em fa il•lusió donat que tot i que sembli una tonteria costa mantenir-lo i seguir pujant coses, i més després de tota una època amb masses "eventos-guais" com per poder dedicar-me a escriure... Però el retorn està siguent a tope! Octubre rècord de posts: 9 i encara en falten! ;)


I bueee valorant els temes que em vaig proposar tocar quan vaig inaugurar el blog. Principalment: Informàtica, Viatges i Pelis. Veig clarament que hi ha un tema que està molt per sota de la resta (Viatges) i pel contrari és dels que més m'agrada i pel que he vist a les estadístiques de l'Analytics és dels més visitats...

Pel que just acabi amb el Festival em posaré amb les Guies de Viatges! I aquí és a on entreu vosaltres (estimats lectors... jejeje) i es que a veure si millorem la participació i per fer-ho us proposo que "voteu" pels destins que preferiríeu que toqués primer. Els llocs que em feia gràcia parlar són:

- Irlanda: Dublin i Glendalough. / La costa Oest (de Cork fins a Connemara).

- EEUU: NovaYork. / Orlando: Amb tota la info sobre els parcs de WaltDisney (Magic Kingdom, Animal Kingdom, Hollywood Studios i Epcot) i els d'Universal: Universal Studios i Islands of Adventure). / Los Angeles.

- Polinèsia Francesa: Tahití, Huahine, Tahaa i Bora-Bora.

- Canadà: Costa Oest de Calgary a Vancouver amb els parcs naturals al voltant de les Rocalloses.

- Ciutats europees: Paris. / Lisboa. / Amsterdam. / Berlin.

La resta de destins ja els aniré tocant perquè són molt més propers i probablement ja molt coneguts per vosaltres: Mallorca, Menorca, San Sebastian,...

Bé, ja us podeu anar mullant amb les destinacions que us interessen ok? ;D

I per acabar donar-vos les gràcies a tots, pels comentaris, visites, ànims,... si vaig fer el blog era per intentar aportar alguna cosa a la xarxa per tot el que jo en trec i gràcies a vosaltres em sento que una mica ho estic aconseguint! ;)

I ara... a pel segooooooon! ;D

Thursday, October 15, 2009

42è Festival de Cinema de Sitges - Dia 8: CARRIERS (Infectados)

Bé, doncs abans de fer la macro-crònica que serà el dia 9 o el que és el mateix el dia-zombie! ;P Anem per la crònica d'una de les pelis també esperades amb ganes i que va omplir a petar l'Auditori: CARRIERS (lo de INFECTADOS es perquè és el títol que han decidit posar-li a les cartelleres d'aquí).


Doncs bé, un dels principals motius pels que s'esperava aquesta peli es perquè està dirigida per dos germans catalans (Àlex i David Pastor) que actualment viuen a Nova York (la peli està produïda als EEUU) però que com ells mateixos van dir a la presentació han estat molts anys entre nosaltres a la platea del Festival. I la veritat es que quan es donen aquests casos sempre hi ha un ambient molt especial en les projeccions.

Aquest cop no va ser menys i la gent estava motivadissima i el cert és que la pel•lícula va complir amb les expectatives, i es que tot i tenir una base que ens podia fer pensar en una peli de zombies la cosa no va per aquí...

Ens trobem en que els Estats Units (i la resta del món es suposa) han estat devastats per un virus molt contagiós i que provoca que la gent es vagi quedant en un estat vegetatiu fins que finalment es moren... En l'actualitat el caos ja fa temps que és en la situació que es troben els pocs habitants que encara estan sans de manera que els recursos "normals" com servei elèctric, comunicacions, gasolina,... fa temps que han deixat de funcionar.

En aquesta situació ens trobem els nostres 4 protagonistes: Dos germans i les respectives novietes (una formal i una mig-mig,...). El seu objectiu és arribar a una casa davant de la platja, on estiuejaven els dos germans de petits, per viure-hi sols fins que s'hagi acabat aquesta plaga... Per aconseguir-ho s'imposen 5 normes que hauran de seguir o acabaran infectats i per tant no podran seguir amb el viatge.

Aquestes normes i el fet de no tenir recursos provocaran que es vagin trobant amb situacions límit, com per exemple trobar-se amb un pare amb la filla infectada que estan tallant la carretera per aconseguir gasolina i haver de passar com sigui i deixar-los allà tirats... I ja no parlem de si com ja podeu imaginar algun dels 4 acaba infectat i s'ha de prendre una decisió tot i els forts vincles entre ells...


Bé, ja veieu que si destaca per alguna cosa és perquè en tot moment et manté en tensió i puc assegurar que acabes tan paranoic com ells amb la infecció... al sortir de l'Auditori si algú tossia al meu costat em sortia directament el reflex de posar-me la mascareta a la cara (com si la portés... juas!) XD

Pel que una bona peli que et manté enganxat tota l'estona, tot i que com la majoria d'aquest gènere es tanquen elles mateixes en un cercle viciós que és el que provoca que sigui difícil aconseguir un final que pugui sortir-se'n dignament...

I bueee ara ja sí! La pròxima entrada tenim tema ZOMBIE per donar i per vendreeee! Ueeee! ;P

Tuesday, October 13, 2009

42è Festival de Cinema de Sitges - Dia 7: DORIAN GRAY

I seguim amb les cròniques del Festival!!! ;D

Aquesta vegada amb el que és la nova recreació cinematogràfica sobre la única obra llarga de l'Oscar Wilde: DORIAN GRAY.


Per si no heu llegit el llibre la història ens explica la vida d'en Dorian, un jove de 20 anys, que acaba d'heretar una peazo de fortuna del seu avi a qui fa temps que no veia i que de petit el maltractava... El Dorian seria el típic "bon nen" però pardillo i que amb molt poc temps comença a ésser embaucat per un altre ricatxo-sobrat que li comença a menjar el cap amb el que segons ell és la manera en que hauria de viure: Gaudint sempre del plaer màxim... Pel que el jove protagonista passarà de tenir una novieta amb qui es vol casar a deixar-la i anar de prostíbul i orgia cada dos per tres... Apart d'estar tot el dia fotent-li al licor que da gusto... XD

A tot això un amic comú que és pintor li fa un retrat al Dorian el qual comença a tenir canvis en la pintura per cada cop que ell fa o sent algun tipus de remordiment, o mal sentiment... De manera que tots els canvis que hauria de patir el protagonista únicament els pateix el retrat i ell queda inalterable durant els anys... Vamos el que tots voldríem: tenir SEMPRE 20 anys! ;P

Sobre la pel•lícula en sí, comentar-vos que està dirigida per Oliver Parker qui ja ha adaptat 2 altres històries d'en Wilde. El protagonista Ben Barnes la veritat es que està una mica fluix ja que si alguna cosa li falta a la pel•lícula és donar-li més força a la història de base i es que el protagonista abandona la seva innocència i voluntat pels plaers que li posa la vida davant de la ma... O sigui, faltaria potser alguna escena en que s'aprofundís més amb el dilema moral que el protagonista ha d'afrontar...

Tot i així la pel•lícula es deixa veure molt bé, aconseguint un aire pausat i fosc d'un Londres molt Gothic i amb un Lord Henry Wotton a qui estàs odiant des del primer moment en que apareix en escena...

Un resum de la peli és una genial frase d'en Basil (el pintor) a en Dorian sobre el Lord Henry: "No et creguis tot el que diu, ni ell ho fa".

I com a últim detall destacar que al veure la peli em va venir al cap un dels cartells del Festival de fa anys que no sabia a què feia referència... i ara ja ho entenc! Aquí el teniu:

Cartell del Festival de l'any 1989. Amb una imatge de la peli "Dorian Gray" del 1945.

Demà començo la recta final amb molt bones pelis, la primera: Carriers. No us ho perdeu! ;D

Monday, October 12, 2009

42è Festival de Cinema de Sitges - Dia 6: MOON


Bueee sembla mentida però ja s'acabat el Festival... i a mi encara em queden masses pelis per fer la crònica!!! ;D Es que al final han sigut 17! I això vol dir mooolta feina... Pel que anem a per MOON, que com ja sabreu a hores d'ara ha sigut la guanyadora de 4 premis del Festival incloent la de Millor Pel•lícula (tot i que sense cap mena de dubte per mi l'havia de guanyar MR.NOBODY) i la de millor actor per Sam Rockwell.


Bé, si MOON tenia una cosa abans de visualitzar-la era tot un conjunt de detalls que li aportaven molt de valor afegit: El director de la peli Duncan Jones, fill del David Bowie que dirigia la seva primera peli, un film indie i amb poc pressupost però que comptava amb la veu de Kevin Spacey per donar vida a l'ordinador d'abord i com ja podeu suposar una sinopsi que ens recorda fàcilment a un dels millors moments de 2001: Space Odissey d'en Kubrick.

La situació que ens trobem és a un astronauta que porta gairebé 3 anys visquent sol en una nau espacial situada a la Lluna. La seva missió és la d'un treballador convencional i es que representa que en el futur s'ha trobat la manera de seguir tenint energia i és a través de l'explotació de la superfície lunar... El protagonista doncs únicament va supervisant l'evolució de les extraccions i els enviaments, i quan hi ha algun problema amb la maquinaria ell ho ha de solucionar.

En aquest punt és quan trobem el vincle directe amb 2001, i es que el protagonista ha d'interactuar amb l'ordinador de la nau (que parla) i per tant depèn d'ell per poder sortir a l'exterior, per comunicar-se amb la Terra,... i aquí el Kevin Spacey fa una molt bona feina perquè entre que tots tenim al cap al HALL i la veu subtil que ell hi posa, et passes l'estona estressat amb la idea de que li està preparant una "emboscada"... Ja que el protagonista està a dues setmanes de marxar cap a casa i veure a la dona i la seva filla (que li envien missatges rollo videoconferència... que també controlarà l'ordinador...).

L'últim detall de la trama (no us vull presentar més coses o encara se m'escaparà algun spolier...) ;P Es que l'astronauta té un accident i després de trobar-se a infermeria supervisat novament per l'ordinador veu a un doble seu a dins de la nau que està fent vida tranquil•lament... Ja podeu veure per on anirà tot el suspens de la peli pel que davant de tot això i com diria el nou-Hall: "Quieres algo para comer?"


Sobre la peli comentar que tot i el baix pressupost que se li suposa se'n surten bé i amb la maquetació et situes fàcilment dins de l'acció. Molt bo també el detall de la presentació del que es porta a terme, ja que ni la nau és una meravella, ni l'ordinador... i tant la nau, traje-espacial,... estan guarros de l'ús (fet diferencial amb la majoria de pelis en que a l'espai sembla que tot sempre estigui net...) ;D

L'actuació del Duncan Jones és bona donat que està sol i quan dobla el paper fa dues personalitats ben diferents d'ell mateix. Ara bé, tot i ésser una bona peli de ciència-ficció i us la recomano anar a veure (sobretot els amants del gènere) es queda una mica curta simplificant-se una mica la situació de la nau i no aprofitant diversos clímax als que podria arribar (què fa el nou-HALL, que passa amb el doble,...), de manera que les al•lusions a una obra mestra com 2001 sempre li pesaran massa...

Demà espero penjar la crònica de DORIAN GRAY, única obra llarga de l'Oscar Wilde i així els propers dies ataco el que va ser el cap de setmana amb un dissabte espatarrant amb 4 pelis de zombies (genials LA HORDE i ZOMBIELAND) i la ZOMBIEWALK, en la que vam participar!!! Vestits de Zombie-Nerds! ;D Bé, jo tenia un aire a un paper d'un conegut actor... però no ho diré encara que alguns es posen gelosos... jurjurjur! ;D Si voleu saber a qui... seguiu llegint el blog! ;P

Saturday, October 10, 2009

42è Festival de Cinema de Sitges - Dia 5: SPLICE

Seguim amb les cròniques! ;D Aquest cop toca parlar d'una de les pelis més esperades d'aquest Festival, ja que apart de que era el retorn de Vincenzo Natali (director de CUBE peli guanyadora del Festival l'any 98, i que us recomano de veure si encara no ho heu fet) se'n feia la primera visualització a la gran pantalla, fet que se li ha d'agrair al director i es que la veritat es que estava realment emocionat per l'estrena i es va currar tota la presentació en un català apuntat fonèticament (suposem en el paper) però que es va entendre perfectament... Pel que ja sabeu: Ovació!!! ;D


Pel que fa a la peli, doncs tenim que dos investigadors (Adrien Brody i Sarah Polley) han fet una descoberta molt important i es que han creat un parell de criatures a partir d'experiments genètics que ajudaran a curar malalties animals.

Els protagonistes a partir d'aquí volen fer el pas cap al treball amb ADN humà... cosa que l'empresa que els subvenciona els hi prohibirà... Aquí trobem un punt que almenys a mi se'm va fer molt destacable i es que dóna la impressió d'un intent de recreació del mite d'Adam i Eva, ja que ells es passaran la prohibició pel forro, SOBRETOT per la insistència d'ella i crearan la criatura...

Així doncs tenim el mite molt identificat ja que davant de totes les oportunitats per parar-ho la protagonista sempre voldrà seguir endavant de manera que podrem veure com va creixent i passant per diverses fases de l'evolució.

La pel•lícula fins la meitat té bona pinta i impressionen molt per exemple els efectes amb la criatura que estan curradíssims i costa de veure cap error o imatge desquadrada, apart de sempre tenir un aire de suspens per si finalment els ataca...

Pel contrari la 2ª part de la peli és bastant decepcionant donat que segueix en la línia de seguir amb la criatura, amagant-la, ensenyant-li,... i no arriba a plantejar una possible temàtica de debat moral/existencial sobre el que estan fent... Pel que en conjunt la cinta es queda bastant fluixa sense destacar-se cap de les interpretacions i sí els efectes especials realitzats.

En resum, es veu clarament la intenció de provocar en un tema tan important i debatible com la manipulació genètica però en centrar-se exclusivament amb la criatura TOTA la pel•lícula fa que es perdi tota aquesta part imprescindible de base...

Com que ja porto bastantes (12 pelis) puc començar a valorar l'ambient general que es respira quan acaben les projeccions i en aquesta us puc assegurar que la tònica general segueix la meva línia... i segurament les expectatives també li pesaran...


Bueee ara vaig per MOON i DORIAN GRAY! ;D I avui hi ha ZOMBIEWALK!!! No us la perdeu!!! ;P

Friday, October 9, 2009

42è Festival de Cinema de Sitges - Dia 3 NIGHTMARES IN RED, WHITE AND BLUE, A NIGHTMARE ON ELM STREET i THE COLLECTOR


Bueee tot i que encara estic tocat emocionalment per MR.NOBODY, continuo amb les cròniques del Festival i ara toca parlar de les pelis del diumenge 4.
NIGHTMARES IN RED, WHITE AND BLUE (THE EVOLUTION OF THE AMERICAN HORROR FILM), com podeu imaginar no és exactament una pel•lícula com a tal sinó un documental realitzat per poder-se veure al cinema (incorpora moltíssims talls de pel•lícules) i amb una durada de 96 minuts en la que es repassa tota la història del cinema de Terror centrant-se específicament en la industria americana.

El documental estava ben situat en una sessió doble al Prado amb la posterior projecció de A NIGHTMARE ON ELM STREET, un gran clàssic que servia i molt per veure com realment han canviat les coses... I es que el documental comença amb les pel•lícules dels anys 20 on ja hi havia els primers exponents del cinema de terror, i va repassant els principals clàssics del gènere per cada decada. D'aquesta manera podem veure els canvis de narrativa i formes que comporten per exemple: Psicosis (1961), Night of the Living Dead (1968), A Nightmare On Elm Street (1984), The Blair Witch Project (1999),...

Entre els talls de les pel•lícules anaven apareixent directors del gènere (George A. Romero,...) que aportaven el seu punt de vista sobre l'evolució que ha sofert i una altra dada important, com ha anat canviant el gènere juntament amb la societat nord-americana.

En resum un document molt interessant, tant per apuntar títols per baixar, com per veure com de forma sorprenent l'evolució d'un tipus de cinema també va molt lligada a la de la societat.

Posteriorment al documental i amb una bona xerrada de l'actor John Saxon que participa en vàries de les pelis del Freedy Krueger (que per cert l'home estava realment emocionat i d'una petita xerrada va convertir la sala del Prado amb un debat obert de preguntes sobre la peli i tal... molt guapo!) ;D Vam poder disfrutar de la primera entrega d'un dels mites del terror: A NIGHTMARE ON ELM STREET. Jo haig de confessar que mai havia vist la 1ª part i em va agradar molt, el Freddy és canyero i tot i tenir punts còmics manté la posició de personatge terrorífic.


Un altre dels puntassos és veure al Johnny Deep (sí, sí, en Jack Sparrow) protagonitzant la peli juntament amb 3 adolescents més. Està clar que ja de jove sabia triar els títols en els que participava! ;P

Pel que fa a la trama de la pel•lícula doncs com ja sabreu tracta de que en Freedy torna dins dels somnis d'uns adolescents per venjar-se dels seus pares que van ser els que el van cremar... Moments èpics: algunes de les morts en que surt sang a xorro, xorro! ;D

I bueee després d'aquesta bona tanda de cine de bon matí (vam entrar a les 10 fins gairebé les 2! I com que venia d'una marató només vaig poder dormir 3 hores... vamos que anava pel carrer i em semblava que tothom m'atacava amb ganivets,...) XDDD Doncs em vaig trobar amb una castanya als morros amb la peli de la tarda: THE COLLECTOR.


El cert es que per les sinopsis que havia llegit tenia clar que podia ser una peli molt guapa jugant molt amb el suspens,... o una garrulada total... Doncs la veritat es que es va superar... És la pitjor peli que he vist aquest any (i probablement els anteriors amb diferència...).

La qualitat de la cinta no es que sigui dolenta ni que vagin justos de recursos... perquè de sang n'hi ha a cabassos... però havent vist la del Freddy al matí aquesta quedada a un nivell lamentable...

La base de la història es que un treballador d'una casa de rics que estan arreglant-la decideix anar a robar-hi per la nit, però quan entra a la casa es troba que hi ha un assassí en sèrie que està torturant als habitants de la casa... Com afegit aquest individu es dedica a posar trampes mortals per tota la casa. Amb tot això es podria esperar una peli del gat i la rata amb tensió pel "no em poden veure" mentres el lladre intenta salvar als duenyos... Pel contrari la cinta perd el nord i el sentit de la mínima coherència per ensenyar tota la sang possible...

Un exemple del que dic: Crec poder assegurar que a l'assassí no se li escolta la veu en TOTA la peli. Posa trampes per tota la casa... perquè? A qui vol agafar si ja els té¿? Si al matí estaven treballant a la casa amb mitja hora ha montat tot aquest xou¿? Quan el lladre deslliga a la dona d'unes esposes ell NO SAP entendre que hi ha algú més a la casa¿? El lladre no pot aprofitar que no sap que hi és per atacar-lo per l'esquena¿? Llarg eh? ;D

Com a momentassos de l'absurd: El lladre es passa l'estona deslligant gent per dir-lis: "No cridis..." just quan han de veure un familiar banyat en sang... o sigui, acaben tots cridant i morts... No deixa d'arribar gent a la casa però aquí no pasa nada que me'ls carrego igual...El gos agressiu de la casa únicament atacarà als altres però mai al dolent... ;D

En fi, ja veieu que la cosa no quadra per enlloc, ni ho pretén... Això sí, quan al dolent li cau a sobre la seva trampa de lampara+ganivets evidentment no li passa res... Murphy en estat pur! ;P

I bueee confirmar que estic fent mitings a tothom sobre la perfecció que és MR.NOBODY, i coincidim molts bloggers del Festival! Ueee! ;D Properes entrades: Splice, Moon i Dorian Gray.


Wednesday, October 7, 2009

42è Festival de Cinema de Sitges - Dia 4: MR. NOBODY

Si sou uns fidels lectors del blog ara hauríeu d'estar pensant com es que m'he equivocat amb el títol ja que m'he saltat el dia 3 i la crònica de les 3 pelis que vaig veure el diumenge...

Doncs bé, la cosa es que ho he fet expressament i no es perquè no tingui res a dir de diumenge (demà espero penjar la crònica) sinó que la peli d'ahir va ser tan IMPRESSIONANT que no tinc ganes d'escriure de cap altra peli que no sigui aquesta:


MR.NOBODY, recordeu aquest títol perquè donarà molt a parlar! ;) I de la mateixa us recomano TOTALMENT que no deixeu la oportunitat de veure-la al cine (segurament no arribarà a les típiques sales comercials on només et pots estirar dels cabells per les pelis que posen però sí a cinemes com el Verdi,...) perquè la qualitat que té és per veure-la al cinema i poder-la apreciar completament.


Bé, sobre MR.NOBODY dir moltíssimes coses: la fotografia de la pel•lícula es espectacular amb detalls genials en tot moment, tant d'imatges detalladíssimes dels ulls dels protagonistes (element essencial a la peli) com dels canvis constants de realitat que enlloc d'aparèixer a partir d'enfosquits o canvis de planol s'enllacen de forma magistral. A més a més hi hem d'afegir que evidentment està al Festival perquè té un toc de ciència-ficció i això permet veure recreacions de Mart, combinacions de cases i cotxes de joguet amb persones reals a tamany minúscul,... vamos un regal per la vista!!! La banda sonora també hi té un apartat especial a la peli i és realment BONÍSSIMA!

El director de MR.NOBODY és el belga Jaco Van Dormael que a més a més també ha escrit el guió de la pel·lícula. Aquest detall juntament amb que fa gairebé 13 anys que no treia una peli (des de "The Eight Day") ens pot donar una pista del perquè d'una peli tan impressionant.


Com ell mateix descriu en aquesta entrevista ha treballat moltíssim en el guió refent-lo moltes vegades fet que li va aportar la idea per la peli, i que denota una tendència cap al perfeccionisme obsessiu, detall molt important per la base de la pel·lícula: Que passaria a la vida si quan ens hem trobat amb una decisió haguéssim triat l'altra opció? O sigui, el gran dubte: "I si..."

A partir d'aquí la peli ens situa al 2092 moment en que el protagonista (Jared Leto) ha arribat a l'edat de 117 anys i és l'últim humà mortal, ja que en algun moment del futur es va aconseguir controlar l'envelliment i el senyor Nobody és l'últim que queda dels humans anteriors... Quin és el problema? Doncs que no hi ha registres sobre qui és ell i en un programa televisiu (on si no...) ho intenten averiguar mentres ell fa memòria... El problema es que recorda fets que es solapen en el temps, o sigui, explica diverses realitats que succeïen al mateix temps de manera que ens trobem amb 3 vides paral•leles que es van entrellaçant de forma magistral.

Amb tot això podrem veure al Nemo (nom real del Mr.Nobody) prenent la decisió més difícil i transcendent de la seva vida: quedar-se amb el seu pare o la seva mare acabats de separar... depenent del que faci coneixerà unes noies o unes altres de qui enamorar-se, estudiarà o treballarà,...


Així doncs tindrem diverses edats del Nemo i per tant diversos actors donant-li vida, i es que tot i la dificultat la línia temporal està molt ben treballada i és totalment coherent en tots els casos. Cal destacar especialment les actrius que fan d'Anna (Diane Kruger en el cas d'adulta).

En resum, després de tot el que he escrit podeu veure que realment m'ha tocat aquesta peli i es que per sobre de tota la genialitat que té, la peli el que ens fa es mostrar-nos intensament el que és l'amor i estar enamorat.

I bé, ja no us puc explicar més perquè sinó ja no us queda res de sorpresa... perquè l'heu d'anar a veure SÍ O SÍ!!! Perquè ja no es que sigui una Obra Mestra (que ho és) es que és d'aquelles pelis que et canvien! ;)

Trailer de Mr. Nobody


Impressionant eh? ;) Doncs això no és res... Per la propera entrada dia 3! ;D

Monday, October 5, 2009

42è Festival de Cinema de Sitges - Dia 2: MALICE IN WONDERLAND i THE CHILDREN


Doncs aquí teniu la crònica del dissabte! ;) Tot i que hi havia més pelis interessants (com Pandorum) jugava el Barça pel que únicament vaig poder anar a veure la semi-marató de l'Auditori però que incloïa la gran THE CHILDREN, pel que la nit va estar molt guapa! ;D

Comencem! I seguint l'ordre de la semi-marató i probablement perquè no es quedes la meitat de l'Auditori buit si feien primer la dels nens-assassins... tenim MALICE IN WONDERLAND.

Pel comentari anterior ja us podeu imaginar que l'Alicia era una peli una mica fluixa... i es que el principal defecte que té es que després dels primers 15 minuts en que pressuposes que et començaràs a situar, la peli encara es dispersa més...

Dirigida per Simon Fellows i protagonitzada per Maggie Grace (sí, la Shannon de LOST) que no sap acabar de treure-li força al seu paper excepte quan toca posar-se en situació de "ligona total" que se li dona millor (us sona de LOST¿?).

La idea principal consisteix en tractar la història de Lewis Carrol des d'un punt de vista "fosc" en que el conillet de l'Alicia (un taxista) té tractes amb traficants de droga, el castell és una discoteca amb segurates com a "guardians", prostitutes i mafiosos per tot arreu,... Si barregem això amb el llenguatge "críptic" de la novel•la ens trobem que després de 30 minuts la meitat de l'Auditori estava amb el cap mig caigut de son... Tot i així la darrera mitja hora/40 minuts millora molt ja que la cosa comença a "quadrar" i agafar ritme. Millor moment (espatarrant) de la peli, els diàlegs dels segurates quan algú els hi demana per entrar a la discoteca... GENIALS GENIALS GENIALS!



I ara sí! THE CHILDREN! Com ja veu llegir aquesta estava dins de la meva selecció Prèmium i la veritat es que va complir amb les expectatives! ;D

La pel•lícula gira al voltant del dilema de si uns pares poden arribar a creure que el seu fill de 7 anys els està intentant matar... Genial oi? ;P

A partir d'aquesta base la peli ens situa a dues famílies que es reuneixen per passar el cap d'any a la muntanya amb els seus fills (els quals no són tots dels mateixos pares, germanastres vamos...). A partir d'aquí trobem que el bosc del costat de casa (com deduirem al final) hi corre algun tipus de virus que converteix els nens en assassins en potència tenint clares les seves preferències: els adults.

Pel que un grupet de 3 nens d'uns 7 anys dirigits per una nena d'uns 10 anys (que fotia una por quepaque amb les mirades que posava) comencem a repartir llenya entre els pares... I com s'ho poden fer i que pugui ser creïble mínimament us preguntareu... Doncs un petit exemple: 2 nens s'emporten a un pare dalt d'un petit turó amb el trineu... la nena juga a donar voltes per marejar-lo i després el nen el posa al trineu amb la "conya" de que baixi ell el turó... abaix el tercer nen va passejant-se amb un carretó on hi ha posat una eina de jardí amb 3 punxes beeeen llargues... Un baixa a tota llet... el nen passeja aprop... i ZAS!!! Punxos al mig del cap! XDDD

La veritat es que la peli passa molt ràpid i es que els nens no paren i s'ha sabut trobar la mesura justa entre els moments de tensió/suspens (p.ex. els nens amagats pel bosc,...) amb els atacs més gores... Per cert, tenim una noia adolescent que sí que s'encarregarà de repartir llenya entre els nens davant dels dubtes dels pares... XDDD

En resum, les cròniques la posaven com canyera i realment així és (mig auditori cridava bastant entre les sonores ovacions pels grans moments de la peli), pel que peli TOTALMENT recomanable de veure! ;) Però recordeu que els nens ja els tornareu a mirar com abans... XDDD

En la propera entrada les 3 pelis d'ahir (dia 3 per mi): NIGHTMARES IN WHITE, BLUE AND RED, A NIGHTMARE ON ELM STREET i THE COLLECTOR.

Saturday, October 3, 2009

42è Festival de Cinema de Sitges - Dia 1: GOEMON i YATTERMAN


I per fi! Ja el tenim aquí!!! ;) Ja portem dos dies de Festival i el poble ja comença a veure's envaït pels "de negre"... I jo vaig començar ahir amb una aposta japo-friki un Festival que pinta molt bé.

Doncs comencem amb la crònica de les dues pelis:

GOEMON com ens explicava la breu sinopsis del programa del Festival es basava en la vida de Ishikawa Goemon un famós "bandoleru" que robava als rics per donar-li als pobres... a la pel•lícula concretament un Robin-Hood a l'estil ninja. El fet però es que l'estructura del Robin-Ninja que roba i ajuda als pobres dura únicament uns 15 minuts, el temps just perquè ens puguin començar a explicar el passat d'en Goemon i la mort de tota la seva família per causa d'un complot per matar en Nobunaga (emperador-rei de turno, vestit per l'ocasió com el Rei Arturo).

Amb tota aquesta descripció ja podeu veure que la cosa prometia molts puntassos i que apuntava a l'estil trascendent-dramón d'algunes pel•lícules japoneses.

I així va ser! ;) La trama de la història tractarà d'en Goemon intentant primer trobar el significat d'una caixa occidental que roba (la caixa de Pandora) i després matar a l'actual emperador-rei per haver organitzat el complot en que mataven a la seva família. Per tot això en Goemon es trobarà pel mig a un antic ninja (Saizo) amb qui havia compartit la joventut aprenent del gran ninja Hattori Hanzō (moment aplaudiment de tot el Retiro).

A partir d'aquí doncs tindrem batalles campals molt espectaculars (i amb moooolt d'ordinador) en que un sol ninja (Goemon) lluita contra centenars de soldats i evidentment se'ls va pulint a tots... ;P I començarà la part de "drama" en que va morint tot quisqui amb la típica banda sonora transcendent de fons...

Punts forts de la peli? Els moments "guinyo" totals i plànols heroics! S'ha de pensar que de vegades et sembla estar veient Bola de Drac i d'altres El Señor de los Anillos. Dos moments genials són la imatge CLAVADA de quan el Goku lluitava amb el Follet Tortuga (Jackie Chan) en la final de les arts marcials i es golpegen de patada els dos a la vegada al cel amb el sol de fons de les dues figures (escena evidentment també a guinyo d'una altra) i el moment "Jinetes de Rohan" arribant davant de Minas Tirith i baixant a l'ataque...

En resum, una peli amb moments èpics en que és difícil no riure/aplaudir de lo trascendents que són enmig d'un drama total de venjança i justícia.


Com veieu la 1ª peli de l'inici friki-japo havia complert i de sobres les expectatives... però quedava el plat fort: YATTERMAN!!!

Peli difícilment resumible... fins i tot difícil d'explicar... però que val molt la pena! La cosa està en que Yatterman és un manga japonès que es va editar el 1977, però del que l'any passat en van fer un remake i de pas... la Pel•lícula! ;) Dir-vos que al Japó ha tingut molt d'èxit i és fàcil d'entendre si recordem sèries i pelis rollo "Ultraman".

Per tant tenim una història senzilla en que els protagonistes són dos "novietes" que són els Yatterman nº1 i 2, i evidentment defensen la justicia, la ciutat i tal,... dels dolents: Doronjo que no són ni més ni menys que dos ajudants encarnant el paper de "desastres total" i una noia imponent que aporti el morbo de la "dolenta buenorra". Amb aquests elements tenim una recreació del manga espectacular ja que realment es cuiden els detalls de manera que la recreació dels efectes, detalls,... que et trobaries amb un manga els tenen a la peli.



Així trobem moments estelars com la lluita entre els robots (bo contra dolent), les típiques escenes dels dolents apunt de guanyar quan la caguen amb alguna acció absurda,... provocant les carcajades del personal (que per cert el Retiro estava petat).

Com a valoració dir que com llegia en altres blogs has de veure-la amb la ment oberta per poder entrar-hi però les paròdies i escenes totalment surrealistes s'ho valen! ;D Per cert, la peli està dirigida per Takashi Miike que és el director d'entre d'altres de Crows Zero de la que aquest any teniu la 2ª part al Festival. ;)

Avui tinc "MALICE IN WONDERLAND" i "THE CHILDREN". Pel que no us perdeu la pròxima entrada que The Children promet i molt! XD